La Cosa Nostra patriotes americans

En aquesta vida hi ha poques coses tan diverses com les afeccions que té cadascú, alguns tornen bojos per la xocolata o d’altres estimen les vaques en blanc i negre. Jo darrerament m’interès pels llibres i films sobre la màfia (promet fer un post per explicar-ho). Fruit d’això és el llibre d’Eric Frattini, Mafia, S.A. 100 años de Cosa Nostra (2002), que actualment llegesc. Sol ser bastant coneguda l’actuació dels mafiosos sicilians al costat dels aliats quan aquests desembarcaren a l’illa, sobretot per la guerra oberta que els hi havia declarat Benito Mussolini. Però no té tanta difusió, jo no en tenia idea, del paper que jugà la Cosa Nostra americana durant la Segona Guerra Mundial dins els EUA.

El capo di tutti capi Charles Lucky Luciano havia estat condemnat el 1936 i romania dins la presó de Dannemora, Nova York, per violar l’Acta Mann (prohibeix traslladar prostitutes d’un estat a un altre amb fins econòmics). L’atac del Japó a Pearl Harbor i la següent entrada dels Estats Units a la guerra (1941) obriren la porta que Luciano no complís els seus trenta-cinc anys de reclusió. La idea fou presentada pels germans Albert i Tony Anastasia al cap de la família en funcions Frank Costello. Aquest sospesà una proposta que si sortia malament podria acabar amb Luciano executat per altra traïció, però després de consultar amb el mateix interessat i el consigliere Meyer Lansky es decidí començar l’operació.

El projecte consistia en enfonsar el vaixell USS Normandie convertit llavors en el transatlàntic Lafayette fondejat al port de Nova York. L’11 de febrer de 1942 la nau esperava portar soldats cap Europa quan s’hi declarà un incendi que la destruí. La investigació del govern conclogué que havia estat un sabotatge nazi; la reunió del FBI, del NYPD i del Departament del Tresor s’horroritzà de la inseguretat que regnava als ports de la costa est i establí una estratègia de protecció.

Aquesta fou l’acostament entre la màfia i la Intel·ligència Naval, Joseph Socks Lanza representava la cosa nostra mentre que l’agent Charles Haffenden representava el govern. L’acord al que s’arribà fou que els soldats de la màfia i els marines patrullarien conjuntament els ports de la costa mentre que Lucky Luciano fou traslladat a la presó de Great Medow on visqué una reclusió més beneficiosa. Imaginau-vos la situació on un estat col·labora amb l’organització criminal més poderosa del país durant una situació de conflicte armat. Finalment un cop acabada la guerra Luciano sortí de la presó i fou deportat a Itàlia el febrer de 1946. La màfia havia aconseguit que el seu capo di tutti capi deixàs d’estar a l’ombra passant per damunt de la seguretat nacional o els interessos dels EUA durant la guerra.

Això em recorda a les paraules que es pronunciaven quan s’admetia un nou membre a la família “Ens reunim aquí per acceptar a un nou membre. Ara ingresses en l’honorable societat de la Cosa Nostra, la que acull només a homes de valor i lleialtat. Entres vius i surts mort. La pistola i el punyal són els instruments mitjançant els quals vius i mors. La Cosa Nostra està per damunt de qualsevol altra cosa en la vida. Abans que la família, abans que el país, abans que Déu. Quan et cridin tens el deure d’acudir encara que la teva mare, la teva muller o els teus fills es trobin al llit de mort. Hi ha dues lleis que has d’obeir sense dubte: mai trairàs els secrets de la Cosa Nostra i mai violaràs o tocaràs a la muller o els fills d’un altre membre. El trencament de qualsevol d’aquestes lleis suposa la mort sense judici o advertència. Aixeca el dit i vessa una gota de sang, car aquesta simbolitza el teu naixement en la nostra família. A partir d’ara som un fins a la mort. Ara ets un home fet, un amico nostro, un soldato de la famiglia”.