Un altre cop enton el mea culpa, he caigut en l'ús d'un títol-ganxo per atreure lectors al meu blog. Però en el món dels lectors també existeix la dinàmica d'oferta i demanda i som ben conscient que sense un títol amb putsch tens menys possibilitats de que algú tengui la paciència de llegir-te. Però en compensació puc dir que no és una trampa, estic totalment convençut que el noi de Santpedor no s'ha d'asseure a la banqueta del Barça la propera temporada.M'estalviaré, per no avorrir-vos, tot el rosari de tòpics de l'estil "Barça de les Sis Copes", "El millor equip del món" o "No som conscients del que hem viscut". Em dirigiré directament al bessó de la qüestió. El meu pensament és cada moment més ferm , seria totalment imprudent pel FC Barcelona i per en Josep Guardiola, que aquest darrer continuï com a mister de l'equip.
El futbol és cruel i res és etern. Girant la ullada cap enrera són ben pocs els entrenadors que surtin a les bones d'un club de futbol. El motiu més comú de pèrdua del lloc de feina és el cessament per mals resultats i en segon lloc l'abandonament per accedir a un equip amb més prestigi. Només en casos excepcionals algun dimiteix per extenuació i ara mateix de mutu acord només em ve a la memòria el Javo Irureta després dels anys del Superdepor.
Perquè no vull un Pep Guardiola amb dues etapes com el rei Salomó. Em neg a haver de sentir anys després allò de molt bé al principi però després va perdre el control del vestuari. No hauríem de deixar que l'entrenador que ha portat el Barça al més alt sigui l'ídol caigut i recuperat només després d'haver-lo perdonat (amb penitència inclosa). Perquè tampoc vull un nou Alex Ferguson encara que em consola que ni l'entorn ni la graderia tendrien paciència per permetre-ho
Tot plegat em porta a fer una crida a la responsabilitat. No siguem egoistes. Un home de 38 anys encara acaba d'aterrar a les banquetes. No volguem tanacar el que després haurem d'amollar sense honors no glòria. Ara és l'hora de pensar amb tots. No s'ha de renovar en Pep Guardiola.
