N'Onofre Cerdà Gomila nasqué a Montuïri el vuit de febrer de 1883, era fill de Miquel Cerdà Bauzà “Ferrerico” i na Magdalena Gomila Tous “Rua”1. La seva família vivia al número 11 de la plaça Vella, tenia un germà gran de nom Joan i dos més petits, Joana i Miquel (aquest darrer seria conegut amb el temps com en Miquel “Lloret”). La seva ocupació era la de jornalers i per tant treballaven a fora vila2.
En algun moment indeterminat entre 1906 i 1914, Onofre Cerdà deixà Montuïri i Mallorca per buscar una vida millor com emigrant. Sabem que el 1914 es trobava a la ciutat de Lieja (Bèlgica) treballant com a dependent a una botiga de queviures. Aquest establiment comercial, de nom Aux jardins de Valence, es trobava situat a la plaça de la Universitat i era propietat d'Antoni Oliver Rullan, de Sóller.
La Primera Guerra Mundial sorprengué Onofre Cerdà quan es trobava a Lieja. L'assassinat de l'hereu de la corona austre-hongaresa precipità l'enfrontament d'Alemanya i Àustria-Hongria contra França, el Regne Unit i Rússia. A començaments d'agost de 1914 les tropes alemanyes entraven a Bèlgica i el dia 5 posaven setge a Lieja. La ciutat caigué el 16 d'agost a mans de l'exèrcit alemany3.
El propietari de l'establiment, Antoni Oliver, i els seus dependents Jaume Oliver Rullan (germà de l'anterior), Joan Mora Ferrer també de Sóller, Jaume Llabrés Bestard d'Establiments i Josep Niell de Sineu abandonaren la ciutat per mor de la situació bèl·lica que es vivia. Però el dia 20 d'agost decidiren tornar a Lieja. Aquella mateixa nit, un escamot de soldats alemanys assaltaren el celler d'una casa propera, s'engataren i dispararen a l'aire. Un altre grup de tropes germàniques que eren aprop, es pensaren que era un atac enemic i feren sortir els veïns de la illeta de cases. Entre ells es trobaven els cinc mallorquins que foren separats de les dones i els nins. A la matinada, foren afusellats secretament4.
Però sortosament, el montuïrer Onofre Cerdà no es trobava a la ciutat quan es produïren els fets. Alguns dies abans havia sol·licitat permís per absentar-se, i per tant la casualitat el salvà d'una mort segura com la dels seus companys. A causa de l'estat de guerra que vivia Europa, les notícies que arribaren a Mallorca eren molt confoses. Mentre que alguns testimonis asseguraven que el grup de mallorquins havia estat assassinats, d'altres defensaven que havien estat confosos amb russos i deportats a Alemanya. Fins i tot s'arribà a donar per mort Onofre Cerdà.
El nostra compatriota passà des de Bèlgica a Londres5 i el 4 de novembre arribava a Palma procedent de Barcelona. El diari de la ciutat comtal, La Vanguardia, ho relatà de la següent manera:
“De provincias Los fusilados de Lieja.-Un testigo Palma 4, 10 noche Procedentes de Barcelona, llegaron diez mallorquines residentes en Lieja y Bruselas y naturales de Montuïri, Sineu, Llorito y Esporlas. Uno de ellos, Onofre Cerdá, era empleado de la frutería de Oliver, de Lieja que pasó por muerto. Libróse de la muerte porque varios días antes de los sucesos había solicitado permiso para ausentarse. Este sujeto, en seguida de llegar, marchóse á su pueblo y por esto todavía los periodistas no han podido interrogarle.[...]” 6
Posteriorment els periodistes el pogueren entrevistar i aquest declarà que es trobava fora de Lieja quan es produïren els fets i que s'assabentà de l'assassinat un cop va tornar a la ciutat. A l'Ajuntament de Lieja va poder veure una fotografia dels cossos dels mallorquins feta pel batle. També va relatar les circumstàncies en què s'havien produït els fets, que coincidien amb la versió que havien donat altres testimonis arribats de Bèlgica7. Afegí que la viuda del comerciant afusellat, Antoni Oliver, no es torbaria a arribar a l'illa8.
El governador civil de les Illes Balears s'interessà pel cas i reclamà el testimoni d'Onofre Cerdà, el diari ciutadà La Almudaina se'n féu ressò:
“[es parla de la fotografia que també veié un altre testimoni, Magí Marquès]...reconoció al Jaime y Antonio Oliver vecinos de Sóller y a un tal Llabrés vecino de Establiments y el Rafael [Marquès,que també testimoni] a un tal Niell vecino de Sineu, añadiendo que el mallorquín Mora que también dicen que falleció fué reconocido por Onofre Cerdá, también regresado a Palma. El señor Gobernador nos dijo que había ordenado al Alcalde de Montuïri de donde es vecino Cerdá que tambien le tomara declaración[...]9.
La vida d'Onofre Cerdà després de 1914 és una incògnita. No ha estat localitzat als padrons de població municipals posteriors, ni tampoc els seus parents de la vila ens han pogut aportar cap notícia sobre la seva existència. Tanmateix és comprensible, si tenim en compte que han passat més de noranta anys des de que ocorregueren els fets. Tal vegada abandonà un altre cop Mallorca i perdés per sempre el contacte. Malgrat tot, hem pensat que seria interessat posar per escrit l'aventura d'aquest paisà nostre que, cercant una vida millor a l'estranger, esdevingué testimoni involuntari d'una guerra sense precedents.
1AMM. Padró de 1906.
2AMM. Registre Civil. Naixements 1881-1883.
3BLASCO IBÀÑEZ, V (1914-1919). Historia de la guerra europea de 1914. Segon Tom. Prometeo Sociedad Editorial, València.
4QUETGLES CIFRE, A. (2009). Els sollerics durant la Gran Guerra (1914-1918) dins III Jornades d'Estudis Locals de Sóller, Ajuntament de Sóller.
5La Correpondencia Española 05/11/1914, 3.
6La Vanguardia 05/11/1914, 12.
7La Vanguardia 06/11/1914, 12.
8La Correpondencia Española 05/11/1914, 3.
9La Almudaina 11/11/1914, 1.
Mayol Arbona G.(2010, novembre). "Un montuirer enmig de la Primera Guerra Mundial", Bona Pau nº 693, LVIII, Montuïri.
0 comentaris:
Publica un comentari