Foto J. Socies
El Dia del Puig, malgrat la seva actual decadència, ha estat considerat durant dècades la segona festa més important de Montuïri darrera la de Sant Bartomeu. Aquest pancaritat celebrat la tercera festa de Pasqua, presenta al nostre poble una sèrie de particularitats que el fan especial, entre elles el càrrec de batle del Puig. Tot i la rellevància de la figura són ben poques les notícies trobades sobre el seu origen i evolució. Per tot això hem pensat que seria interessant portar a terme una petita investigació per treure a la llum la seva història.
Els orígens
La figura esmentada va lligada des del començament a la relació de la Universitat de Montuïri (després de 1716 anomenat ajuntament) i el puig de Sant Miquel. Sembla que a partir del segle XVI els jurats del nostre poble prengueren sota la seva protecció l'oratori i les terres1. La festa del Puig es troba documentada almenys des del 1691 quan els montuïrers pujaven al turó després de Pasqua i també el dia de Sant Miquel2.
Tradicionalment s'ha relacionat la figura del batle del Puig amb el regidor de l'ajuntament encarregat de tenir cura de l'oratori de la Mare de Déu de la Bona Pau i el seu entorn3. No sabem exactament quan es creà el càrrec però de ben segur que el 1782 va ser un any important. Sorgí un conflicte entre el rector de la parròquia i els regidors de l'ajuntament pel nomenament del donat que havia d'habitar el cim, conrar la tanca de la Mare de Déu i conservar l'esglesiola. L'Audiència dictà que un regidor i el rector tendrien cura del Puig i portarien els comptes de les almoines i captes4.
Per tant el batle del Puig era un regidor que exercia el càrrec d'obrer de l'ermita amb les tasques d'administrar el puig de Sant Miquel, gestionar les donacions i també d'organitzar la tercera festa de Pasqua o Festa del Puig. El seu nomenament, com el de les altres obreries, es feia per la Cinquagesma i es triaven dos obrers (durant gran part del segle XIX era habitual que fossin de can Rei i de can Comelles)5.
El títol de “batle” com a denominació popular s'ha de relacionar amb les accepcions que tenia aquesta paraula a l'Antic Règim. L'Alcover-Moll recull: batle general, batle reial, batle dels cóps, batle de sac, batle dels molins, batle de s'aigo, batle de barri, batle des béns, batle de ses ovelles, batle de ses orelles, batle d'encorralar, batle des ball o batle des gitanos.
De batle del Puig a batle del Dia del Puig
El 1870 tot canvià per la subhasta de les terres del puig de Sant Miquel seguint les lleis de desamortització de béns comunals dictades pel ministre Madoz el 1855. El poble i l'Ajuntament de Montuïri perderen la propietat i per tant la figura de batle del Puig s'hagué de modificar. A partir de 1872 els obrers desaparegueren i en el seu lloc es nomenaren, just abans de la Setmana Santa, dos regidors encarregats exclusivament d'organitzar la tercera festa de Pasqua6. El batle del Puig es va mantenir però s'adaptà a les noves circumstàncies imposades des de fora, ja no era un càrrec de tot l'any sinó que es concentrava en un sol dia.
No és fàcil conèixer quin era el paper del batle del Puig a part d'organitzar la festa a les darreries del segle XIX. Devia participar a la processó que partia de ben matí des del poble cantant la lletania de tots els sants i portant la Mare de Déu, i un cop al cim sabem que oferia un refresc7.
El 1890 és el darrer cop que apareix a les actes de l'Ajuntament de Montuïri alguna referència a l'encarregat d'organitzar la Festa del Puig8. A partir de llavors el silenci i la confusió sobre aquesta figura dura algunes dècades.
La transformació en un càrrec honorífic
Entre 1890 i els anys de la dictadura franquista la trajectòria del batle del Puig és desconeguda. Les poques coses que coneixem amb certesa són que els darrers temps del segle XIX era l'encarregat d'organitzar la festa i a la segona meitat del segle passat ja era un càrrec honorífic. Per tant en aquesta forquilla de temps es produeix la transformació de la figura encara que no coneixem el procés exacte.
Així i tot podem dir que a començaments del segle XX, en plena lluita entre liberals i conservadors, el conflicte fins i tot arribà a la Festa del Puig. Algunes informacions orals, que no s'han pogut contrastar amb fonts escrites, afirmen que un any s'elegí com a batle del Puig un regidor liberal a l'oposició. Però els liberals havien decidit celebrar el pancaritat a s'Hostalet (al terme d'Algaida), per no compartir el puig de Sant Miquel amb els conservadors que ostentaven el govern municipal. Quan aquests ho saberen reuniren el plenari el mateix Dia del Puig per nomenar un nou batle d'entre els regidors conservadors. La feta degué ser sonada, i malgrat que a les actes de l'ajuntament no hi trobam res, fins fa poques dècades encara se sentien gloses al·ludint al fet:
Sense banderes ni sants
feren una processó
tota era de protestants
gent de forca i presó
Oh, Verge de s'Hostalet
com no féreu un miracle,
com va caure madó “Baca”
davall es carratonet9
Posteriorment els liberals comandaren dins la Casa de la Vila i sembla que durant aquell període les autoritats municipals no participaven a les celebracions catòliques. El 1916 els conservadors tornaren al govern de l'ajuntament i instaren a recuperar la tradició d'assistir a les funcions religioses i profanes de Rams, Setmana Santa i Pasqua10, però no s'esmenta explícitament la Festa del Puig.
Durant la dictadura de Primo de Rivera i la Segona República no s'ha trobat cap referència al batle o la Festa del Puig. Als primers temps del Franquisme hi ha una al·lusió per la qual el consistori sufragava les festes de Setmana Santa, Pasqua i del Puig de Sant Miquel. Però enlloc apareix el batle11.
A la resta d'anys de la dictadura són escasses les actes de l'ajuntament on apareguin les festes i no apareix mai el batle del Puig. Però per les fonts orals sabem que el càrrec era honorífic, exercit per algun regidor, generalment tinents de batle, i solien repetir durant anys com si fos vitalici 12.
De la Transició Democràtica fins a l'actualitat
El retorn de la democràcia als ajuntaments el 1979 suposà una certa alternança en l'elecció del batle del Puig entre regidors del govern i l'oposició13. Però poc després s'optà perquè fossin només regidors de l'oposició qui exercissin el càrrec.
Tan sols existeix una excepció l'any 1990 quan Miquel Ramonell Castellà renuncià al seu nomenament a favor de la regidora del govern Rosa Nicolau Pocoví14. Seria per tant la primera dona en la història que fou batlessa del Puig.
El 1993 després de més de dos-cents anys no es nomenà un regidor com a batle del Puig. En el seu lloc es va homenatjar amb el càrrec al notari Mateu Oliver Verd “de Meià”. A partir de llavors i fins a l'actualitat es tria cada any una persona que hagi prestat serveis al poble de manera desinteressada.
Consideracions finals
El sistema actual ha portat avantatges però també alguns qüestions a revisar. En les aportacions positives cal destacar la democratització del càrrec, l'homenatge que suposa a una persona de Montuïri i la rellevància que d'ençà ha pres la figura. Però per altra banda hi ha el perill de confondre una institució d'origen centenari amb un simple alcalde por un día i la decisió dels partits polítics pot desvirtuar-lo amb interessos electoralistes.
Desconeixem si hi hagué continuïtat en el càrrec o bé a algú se li acudí recuperar la figura durant segle XX a partir de referències històriques. La institució que ens ha arribat sembla més una reinterpretació moderna sobre la denominació popular de “batle des Puig” que no l'evolució ininterrompuda de l'obrer o l'encarregat d'organitzar la festa. Però malauradament no tenim prou dades per decantar-nos per cap opció.
Sigui com sigui, el batle del Puig és del pocs aspectes que encara conserva un bri l'esplendor d'una festa deslluïda des de fa alguns anys. El càrrec ha patit nombroses modificacions des de que en tenim notícia per primera vegada. Per tant, no ens hauria de fer por introduir algun canvi que conservi les essències però també millori l'estatus de la figura. El futur ha de lligar-se forçosament a la revitalització del Dia del Puig perquè de bon de veres torni a ser la segona festa més important del calendari montuirer.
1Verger, C.(2001). Montuïri, passatges d'història. s.XIII-XIX, Ajuntament de Montuïri. Palma.
2Mas, G.(1990, desembre). “A les darreries del segle XVII Franciscans al Puig de Sant Miquel”, Bona Pau, 444, 2.
3Munar, G.(1991, abril).” Història del Santuari de la Mare de Déu de la Bona Pau (V). El Santuari del Puig sota la protecció dels jurats”, Bona Pau, Montuïri.
4Verger, C.(2001). op.cit.
5Arxiu Municipal de Montuïri (AMM). Llibre d'actes 38, 13 de maig de 1821.
6AMM. Llibre d'actes 48, 31 de març de 1872.
7 Verger, B.(1993,agost). “Les festes de Pasqua i d'Es Puig, un altre temps”, Bona Pau, 2.
8AMM. Llibre d'actes 52, 26 d'abril de 1890
10AMM. Llibre d'actes 74, 9 d'abril de 1916.
11AMM. Llibre d'actes 89, 3 d'abril de 1944.
12Entrevista a Mateu Oliver Verd “de Meià” Bona Pau (1993,abril)
13AMM. Llibre d'actes 98, 25 de març de 1980. Aquest és el primer cop que apareix la denomicació “batle del Puig” a la documentació i Bona Pau (1983, maig)
14Bona Pau (1990, febrer)
Mayol Arbona, G.(2011, abril)." El batle del Puig: una figura històrica", Bona Pau, nº 698, any LIX, Montuïri.
Mayol Arbona, G.(2011, abril)." El batle del Puig: una figura històrica", Bona Pau, nº 698, any LIX, Montuïri.
0 comentaris:
Publica un comentari