
Les persones quan ens feim grans i començam a comptar els anys per quarts de segle, adoptam el mal costum de donar consells sense que ens els hagin demanat. Si a més aquestes persones escrivim articles, la desviació molesta del caràcter pren proporcions més enllà del cercle més proper. Justament aquest és el motiu que em fa compartir amb els lectors el parer sobre l'actuació dels quintos (enguany toca els del noranta tres) cada vint-i-vuit de desembre.
El Dia dels Innocents amb les bromes pesades, els homenets de paper penjats a l'esquena i les notícies falses als mitjans de comunicació és una sortida transgressora a l'ensucrament excessiu de les festes de Nadal. Desconec per quin estrany procés una massacre d'infants perpetrada pel rei Herodes ha acabat convertint-se en el dia de les bromes. Un cop més ens trobam davant una excepció ibèrica (Spain is different) quan la resta del món, Menorca inclosa, celebra una diada semblant el primer d'abril.
A Montuïri fins fa poques dècades el dia assenyalat per a fer les quintades era la nit de Reis, amb la curiosa tradició de portar fulles de figuera de moro davant les portes de les quintes o al·lotes joves i també a Plaça abans de partir per a acomplir el servei militar. Per l'excessiu zel de l'autoritat municipal i quatre ments benpensants ja fa anys que es prohibí el costum. Una tradició que de ben segur si hagués estat recollida per algun folklorista de començaments del segle XX ara apareixeria reflectida a un costumari.
La privació provocà que s'avançassin les quintades a la nit del vint-i-set de desembre, el vespre abans del Dia dels Innocents. Al costum de deposar de fulles de figuera de moro, s'hi afegí progressivament un muntatge crític i incisiu, que treia punta sobre algun tema polèmic que havia esdevingut a la vila durant l'any i que els quintos consideraven remarcable. Els dies previs la gent especulava sobre que faria la quintada corresponent i el matí de dia vint-i-vuit de desembre miraven de passar per Plaça per a contemplar la feta. Però algun any el marcador del sentit de l'humor del nostre ajuntament degué entrar en reserva i decidí que ja n'hi havia prou que els criticassin enmig de Plaça. La reacció va ser mobilitzar la brigada municipal perquè, encara amb fosca, retirassin qualsevol rastre d'expressió esmolada dels quintos. La dinàmica es repetí una sèrie d'anys fins que els quintos deixaren de fer coses a la plaça del poble per espargir els actes vandàlics per tot el terme apropant-se a l'estil de A Clockwork Orange.
D'aquesta manera arribam a la situació actual i la pregunta que hom es fa en aquestes alçades de la pel·lícula és si l'actuació dels joves el Dia dels Innocents té sentit. Primer cal dir que tot i la desaparició, per sort ja fa temps, del servei militar, els al·lots segueixen complint devuit anys i suposa un ritu de pas prou important per a ser quintos. També s'ha de tenir en compte que el Dia dels Innocents és una festa divertida que se celebra a molts dels pobles de la rodalia i seria una llàstima afegir un nom més a la llista de tradicions montuïreres perdudes.
Per ventura una proposta de concòrdia seria que per una part els quintos es comprometessin a portar a terme una innocentada concentrada a Plaça i sense fer malbé cap dels elements patrimonials o mobiliari urbà que allà s'hi troba. A partir d'aquí tendrien llibertat per expressar de manera creativa, enginyosa i divertida allò que volguessin. Per altra banda, hi hauria d'haver la paciència estoica d'aguantar el muntatge, posem fins a migdia, per tal que tothom que vulgui pugui veure què tenen a dir els quintos d'aquell any. Una política semblant s'hauria de seguir amb les festes que necessiten una empesa com el Dia del Puig o Sant Antoni, que podrien millorar si s'aconseguís la participació dels quintos.
No voldria parèixer cap defensor de la brutor o les endemeses i confii que ningú no em denunciï al nou sistema orwellià de delació anònima per apologia de l'incivisme. Però pens que si no ens podem permetre que els joves que arriben a la majoria d'edat transgredeixin les convencions socials un cop a l'any, pot ser serà ver que estam afectats pel virus de la despersonalització que ens aboca inexorablement a esdevenir una urbanització a només vint-i-cinc minuts de Palma.
Desconec si entre els milions de lectors d'aquest article s'hi trobaran algun quinto o alguna persona que talli el bacallà. Fins les darreries d'aquest mes no sabrem com actuaran els nascuts el mil nou-cents noranta tres i les altres parts implicades. Però ara que es tornen reclamar estàtues (eqüestres), tal vegada se'n hauria d'erigir una al bon humor enmig de Plaça, perquè en els temps magres que vivim, les rialles són de les poques coses de franc que encara ens queden.
Mayol Arbona, G.(2011, desembre)."Un grapat d'idees sobre el Dia dels Innocents", Bona Pau, nº 706, any LIX, Montuïri, .
0 comentaris:
Publica un comentari